Excursions del Joan Ramon

Mira que porto temps per Tuixent i la seva vall i caminant pels seus verals... doncs l'altre dia l'Enric em comenta que prop de Sisquer hi ha les restes del castell d'Em Prés. Això suposa tot un repte pel meu esperit d'aventura i quan tinc un moment em poso a buscar-lo. La localització no hauria de ser gaire difícil amb les indicacions que us poso aquí. També us tinc de dir que no es tracta d'un castell de pel·lícula com el de Cardona. Ben al contrari, es tracta d'un munt de pedres però que han de tenir igual d'estima com la que tenim a la Sagrada Família de Barcelona. Bé, potser m'he passat una mica. Igualment val la pena fer l'excursió doncs des del castell hi ha una vista superba sobre la vall. S'albira en mig de l'estret de la Farga, el poble de Tuixent i en el faldar del Cadí el poble de Fórnols i de Cornellana que estan curiosament en línia. Descripció de l'itinerari : Ens situem en el poble de Sisquer i agafem la carretera q

Hi ha muntanyes que no són les més alteroses ni les més destacades però de sobte un dia remirant el mapa dius: - Demà hi pujaré. Damunt del poble de Fórnols hi ha el Pui, poc destacat i una mica insignificant, però avui hi he anat a visitar-lo. No m'ha desagradat encara que tampoc diré que sigui la gran excursió. Característiques : Valoració: Excursió curta, una matinal. Dificultat:Baixa encara que bona part es fa sense sender i cap saber trescar per terreny rost.  Distància : 3,9 km. Desnivell: 320 metres. Temps total :  1 hores 52 minuts  Itinerari circular Descripció de l'itinerari : Surto de l'aparcament que hi ha a l'entrada del poble del poble de Fórnols (1287 m.) i agafo el sender que puja al Cadí. Deixa a l'esquerra el dipòsit de l'aigua. Anem pel sender PR - 226 que trobarem en aquest blog. El nostre camí duu als antics camps. 5 min. Deixem el camí carreter i agafem un sender que surt per l'esquerra. Anem seguint les marques

Avui feia molt de fred i els companys/es em van dir ahir que no anaven a fer una ferrata de Tivissa que teníem programada perquè feia molt de fred. Jo vaig insistir que mai havíem anul·lat una sortida pel fred ... però malgrat els meus arguments em van plantar. Vaig haver de buscar un pla B; en tinc força al congelador (mai millor dit). L'altre dia quan vaig netejar el camí de la riera de Vergòs Guerrejat em van explicar una història al voltant del tema de l'aigua per abastir les màquines de vapor de l'estació de tren de Cervera. Em va sorprendre. Li vaig comentar a en Feliu Isard que en sap un niu del tema dels trens a les terres de Lleida. Ja en sabia alguna cosa i havia volgut anar a la mina però no va poder arribar-hi per la vegetació. Li vaig comentar la setmana passada però estic segur que ja hi ha estat. HISTÒRIA DE LA MINA : Resulta que en acabar les obres de la línea de trens de Barcelona a Lleida (1860) es van trobar que calia repostar aigua les màquines

Hi ha dies que vas amb els companys i no saps com acabarà la cosa... i finalment surt un dia rodó. Serà per compensar els dies dolents. En Joan Vàzquez d'IPCENA ens va dir que en un poble de la Segarra volien arreglar un antic camí que anava des d'una mina que duia aigua fins al poble de Cervera. Aquesta aigua era per subministrar les màquines de vapor dels trens que feien la línia de Barcelona a Lleida passant per Manresa. Aquesta línia  va arribar a Lleida l'any 1860. Ens diuen que el túnel va ser l'any 1864. Vam començar amb un esmorzar que pagava el poble. No us penseu que era un esmorzar per complir, no, era un senyor esmorzar. Encara que el millor era l'ambient. Es veia que era un poble que anaven tots a una. I allí estàvem nosaltres 5 excursionistes rient i bevent del porró. Finalment vam baixar a la riera de Vergòs Guerrejat a treballar. Si he de dir la veritat, la feina ja l'havien fet el dissabte desbrossant el sender en mig de la selva de la

L'altre dia vaig comentar al meu Mestre excursionista, en Manel Cortés, que havia trobat una ermita no catalogada al Montsec de Rúbies, Sant Julià . Com no podia ser d'una altra forma em va felicitat però el bon Mestre sempre és exigent i em va manar deures. Feia anys un pastor li va ensenyar una cova que hi havia prop del cim del Peladet, a la que s'arribava per una feixa. Pel seu emplaçament va ser aprofitada durant la Guerra Civil per sojornar als militar rebels. La veritat és que em va picar i així que he decidit anar a explorar per dalt del Montsec de Rúbies per si la trobava. No va ser fàcil Del track he tret la patejada que vaig fer per les diferents feixes que hi ha per la zona. Desesperat vaig para a dinar al cim del Peladet i quan ja havia decidit que acceptaria el fracàs, el millor que podés vaig començar a baixar, i llavors, mig miraculosament, vaig trobar una fita que m'indicada l'inici de la feixa que duia a la cova. Un petit tresor amagat. A la b

Pas de Rècua, encara empedrat No sé si el meu company Ramon Pach s'enfadarà per divulgar aquest petit tresor, però crec que em sabrà perdonarà a aquest pobre bocamoll. Estic convençut que la democratització de la muntanya és necessària, malgrat això comporti que, per exemple, 100 000 persones (excursionistes¿?) estant  trescant cada any pel congost de Mont-rebei quan fa 30 anys només en passem, a molt estirar, un miler. Ara és molt trist que 5 persones m'han aturat preguntant-me informació del Congost i de les passarel·les de la Vergonya. El secret d'aquest sender és que no sempre es pot passar doncs si l'embassament de Canelles no està molt vuit no es pot passar ja que l'antic camí roman colgat per l'aigua com ens va passar el gener del 2016. L'altre dia el Ramon em va dir que hi havia passat. He esperat al primer dia lliure que he tingut per fer el recorregut integral que té entre d'altres avantatges que t'estalvies la pujada a mas Carlets pe

Avui he tornat a fer vaga a l'escola. El motiu: No podem tolerar que hagi presos polítics a l'Espanya feixista. Perdoneu que em posa en temes polítics però des de l'estomacada de l'1 d'octubre crec que no he d'estar en un país que és capaç d'ordenar aquestes bestieses. I això que jo mai m'he definit com independentista. Bé, tornem al tema, doncs sempre que hi ha vaga - i n'he fet força - aprofito per anar a la muntanya. El dia 3 d'octubre vaig poder passar amb enginy els controls de les carreteres . Però avui la cosa s'anava complicant i finalment he hagut de fer la política de peix al cove i he anat a Os de Balaguer i refer un excursió molt interessant. El sender que puja per la carena no és fàcil de seguir i crec que podria ser algun dia un Camí de muntanya. Característiques : Valoració: Excursió molt recomanable.  Dificultat: Baixa, ja que la majoria del recorregut es fa per senders. Distància : 15,5 km. Desnivell: 580