Excursions del Joan Ramon

Avui hem començat la travessa de la Noguera Pallaresa al Segre, o el que és el mateix, de Sort, capital del Pallars Sobirà i La Seu d'Urgell que ho és de l'Alt Urgell. És un projecte de 4 etapes que farem mensualment amb l'autocar del Centre. Característiques : Valoració: Itinerari molt interessant que ens permet enllaçar Sort amb el poble de Rubió, el més alt de Catalunya. Segurament per aquí passarà el darrer tram del GR-3 Dificultat : Mitja.  Desnivell: + 1050 m.  -100 m. Distància : 15 km.  Temps :  3 hora 55 minuts. Descripció de l'itinerari : Sortim de Sort per una mena de polígon que hi ha un camí que passen pels prats de la vora del riu. Paratge totalment pla i que sorprèn en un entorn tan de muntanya. 5 min Passem per la vora de la borda de Ritort on hi ha instal·lacions d'empreses d'aventures que tan s'han generalitzat per la capital pallaresa. Prats de les Vernedes. Nosaltres anem un xic elevats. 24 min. Cruïlla de camins

Font de l'Os Recordo en un viatge a Grècia un noi que em va comentar que coneixia tota Europa menys Polònia i no sé quin altre país. Jo li vaig dir que jo era de Tuixent (estrictament parlant no ho sóc) i encara no em coneixia el terme. Per a prova, avui he trobat dos camins i us asseguro que em faig un fart de caminar per tots els topants del poble però em considero que encara no el conec tot com avui s'ha demostrat... Així ha estat: He pujat pel camí de la Teuleria vella (Veure Caminada Popular de la Festa Major 2016 ). Passada la Teuleria vella vaig veure un sender que s'enfilava per l'esquerra i avui he anat a posar-hi el nas i m'he emportat una bona sorpresa. He pujat per la carena del Puig de Montanya i he sortit a la pista forestal per on baixàvem durant la caminada però, recte amunt surt un camí amunt molt interessant que em permet arribar amb comoditat fins sota de la font de l'Os. Agafo la pista a coll de Port i agafo el camí de l'Esmorriado

Vista des del cim. Tinc un bloc d'escalada on penjo les meves escalades (E scalades per a tontos )però crec que el que he fet avui, tot just ratlla la línia de l'escalada, així que he pensat que era millor posar-ho al meu blog d'excursions. Descripció de l'itinerari : A 300 metres abans d'arribar a Coll de Port en la carretera C-462 que uneix les viles de La Coma i Tuixent hi ha l'agulla de Coll de Port. En la seva base hi ha una zona d'escalada esportiva . És la roca més altiva de les que hi ha al voltant. Fa un any hi mig hi vaig pujar pujant escalant per l' esquerra de la paret.  però un cop al cim em va sembla que el rapel només estava equipat amb un clau així que avui (un any i mig després) m'he decidit a pujar-hi en solitari doncs no trobava un company a qui enganyar. He aparcat al peu de l'agulla i he pujat per un antic camí que pujava per on ara hi ha un tallafoc fins un collet i he tirat a l'esquerra fins situar-me al meu de l

Quan surto de la presa de Camarasa trobo un cartell que prohibeix el pas, però jo he entrat per un indret que on no hi ha cap cartell. Crec que l'obligació d'aquest blog és explicar excursions interessants i la d'avui ho és encara que tingui aquest punt d'il·legal. Quan sortia em pensava que estarien els mossos d'esquadra esperant-me. Avui volia pujar a una gran balma que hi ha sota del Pas Amagat però no he trobat la forma d'arribar-hi doncs tot estava molt esbrossat. He baixat per la feixa del Cinquet mirant-me una feixa que em semblava que podia enllaçar el pont Penjat amb la presa de Camarasa. I ves per on que em trobo un excursionista vestit de vermell que comença l'itinerari. M'espero que el faci. De fet li arribo a indicar en un punt que se n'anava amunt. Quan veig que ha arribat a la presa de Camarasa m'hi poso jo. Quan acabo ell també m'indica que la porta de sota està tancada i puc sortir directe sense haver de tornar per la feix

Segurament aquest serà el camí que farem durant la caminada de la Festa Major de Tuixent. L'objectiu és ensenyar-vos on estan les mines de Bauxita del nostre poble. No penseu pas que es tracten de grans excavacions sinó que van fer unes cates per veure si el mineral era rentable. Sembla ser que eren bones però el cost de l'extracció era massa car doncs encara no havia carreteres asfaltades per traure el mineral fora de la vall i van romandre abandonades i oblidades. Característiques : Valoració: Recorregut molt interessant per descobrir un racó del nostre patrimoni mineral. Dificultat : Baixa. El tram de sender que no es tan evident segurament farem una campanya per netejar-lo a l'estiu. Desnivel l: 250 m.  Distància : 6,8 km.  Temps :  1 hora 56 minuts. Descripció de l'itinerari : Ens trobarem a la plaça de la Serra del Cadí   a les 9h del matí i anem a buscar la font del Coll i agafem el carrer que baixa cap a les afores de la vila. 3 min.

La Montse i la Josefina com no callen han estat detingudes per la benemèrita Guàrdia Civil. Ja va 25 anys que munten la caminada popular de la Vall del Lord. Això és moral doncs començar és fàcil però el que costa és mantenir-se. Enguany erem 1719 excursionistes. La veritat és que fent-t'ho tans anys costa trobar alternatives i enguany hem repetit força trams. L'organització perfecta encara que de la nostra colla aquesta ocasió han anat poques persones: Carles, Josefina, Montse i jo. A més del Ramon i l'Àngels de cal Fulgenci i el Víctor i la seva companya de cal Martí. Des d'aquí felicitar als organitzadors per la feina ben feta. M'he perdut poques edicions espero poder fruint de les vostres caminades. Descripció de l'itinerari : Sortim per la plaça del Mur i ens encarem cap al torrent de Les Salines, travessem el serrat de La Torreta i fem cap a les Valls i el bosc de la Torreta. Finalment sortim a la carretera al Santuari on hi ha el primer control.

Aquesta setmana santa ha estat una passada. Tothom pujava a les Feus (localisme de la forma Deus). Una deu és una font, o surgència. Fa anys havia pujat a l'estiu i la veritat és que no era res de l'altre món però aquests dies era una autèntica passa. Per les Feus surgia l'aigua amb tota la seva força. El brama de l'aigua es sentia des de lluny. Val a dir que hi ha dues boques a visitar. Tradicionalment s'havia dit que els Feus baixaven plenes quan havia una llevantada i podia ser que plogues al vessant de la Coma i no ploure al de Tuixent (nord) i les Feus baixaven amb tota la seva força. De fet en aquests dies crec que les Feus baixaven plenes pel desgraç de la neu que s'acumula dalt de la Serra Verd que alimenten l'aqüifer que brolla aquí. Cal fer un cop d'ull, abans d'arribar als cingles superiors per entendre una mica millor com va el tema. Característiques : Valoració:  És un espectacle veure com bramen les Feus.  Dificultat : Mitja. E