Excursions del Joan Ramon

La Caminada de la Vall de Lord ha esdevingut una sortida obligada en el meu calendari anual. Sempre es fa en el dissabte de Setmana Santa i l’organització és meravellosa, per això assisteixen 1172 excursionistes enguany. Poder venen com a reconeixement a la feina de recuperació de camins, o sols, venen a menjar-se l’entrepà de llonganissa (botifarra) que ens donen a l’esmorzar, la coca, la xocolata desfeta, el café, el gelat i un petit present. L’itinerari és espectacular, amb una ferma pujada que han equipat amb passamans i alguns esgraons per facilitar el progrés. No són passos exigents però arribem justos de forces a l’hora de superar-nos i això ens genera inseguretat. FITXA TÈCNICA VALORACIÓ : Les caminades de la Vall del Lord són una meravella organitzativa i cada any pateixen per dur-nos a diferents indrets de la Vall. Res a retraure. DIFICULTAT : Mitjà, hi ha trams molt pendents. Hi ha alguna corda i esgraons per pujar amb seguretat

Des de la Miranda de les Pintes L'altre dia vaig visitar les Amoroses (veure aquí ) i la veritat em vaig quedar enamorat. Una setmana i torno amb una altra proposta "creativa". Em refio d'un track que trobo a wikilo c. Pregunto si cal escalar per segur-lo i em diu que no cal, però no m'explica que cal anar amb cura en alguns trams... alguna cosa més que cura. Hi ha trams sense sender i cal baixar i pujar com podem, però la volta resulta molt interessant però reservat a jabalís entrenats en la boscúria i el descens de cingleres, però és un recorregut genial. FITXA TÈCNICA VALORACIÓ : Excursió d'exploració superba que ens permet endinsar-nos per la serra de les Amoroses. DIFICULTAT : Alta, hi ha trams sense sender i alguna grimpada compromesa. TEMPS : 5 hores 17 minuts. LONGITUD : 10,8 km DESNIVELL : 600 metres Descripció de l'itinerari : Arribem amb el cotxe al poble de Llinars (carretera

    Torno a les Amoroses. A l'octubre de 1995 vaig anar a les Encantades amb el meu Mestre excursionista. en Manel Cortés . La veritat és que no en recordo gaire cosa. Vam anar pel darrera, per la vall d'Anoves . Érem 47 excursionistes. En alguns llocs l' Andreu Cots va muntar una corda per la canal de pujada i una altra a la baixada. Avui ha estat una caminada més turística, amb camí ben fressat i molts cartells (poder massa). Llàstima que m'he quedat molt lluny de les Amoroses, aquelles dues roques que es donen un petó...i hauré de tornar un altre dia per pujar al Roc de Coscollo - i apropar-me més per dalt. Dibuix fet al 1995 FITXA TÈCNICA VALORACIÓ : Excursió superba per descobrir un paratge tan singular i bell com les Amoroses – Encantades – Montserratines. DIFICULTAT : Baixa, sols alguna baixada pendent i el desnivell i la durada que podria donar-li la consideració global de Mitja. TEMPS : 3 hores 42 minuts LO

Al Cap del Verd he pujat una trentena de vegades però l’altre dia em van dir els companys de Xerpes de Tuixent . No he pogut resistir l’afany de descubrir un itinerari que em permet pujar diferent a l’espectacular cimal de la serra del Verd . FITXA TÈCNICA VALORACIÓ : La forma més senzillament d'ascendir al Cap del Verd (100 cims) i amb una panoràmica excepcional per la carena i en el cim. DIFICULTAT : Baixa. Cal tenir cura per pujar al coll de Mola. TEMPS : 2 hores 32 minuts LONGITUD : 9,1 km DESNIVELL : 500 metres Descripció de l’itinerari : Aparquem al coll de Mola (1818 m.) que uneix Gósol amb Tuixent . Abans la comunicació entre aquestes dues localitats passava per aquí dalt mentre que actualment passa pel coll de Josa , més baix, però més llarg en quilòmetres. Es puja per una pista aceptable a uns 9 km des de Tuixent i uns 8 des de Gósol . La seva carena constitueix la partió entre les comarques de l’ Al

 Vull pujar a la roca del Gegant Dormit en la Serrat del Codó que davalla del Mirador homònim al Coll de Jou a la roca Foradada del  Santuari del Lord . Quan estic al Gegant Dormit trobo un corriol que davalla decididament per l’espatlla del gegant. És un recorregut meravellós i sorprenent. L'endemà trobo un pastor i no em puc estar de preguntar-li com es diu aquest grau. El coneix prou bé i l'anomena la Decera . Anomenaré el grau de la Drecera i canal de la Drecera. Quan arribo a la carretera al santuari del Lord decideixo retornar seguint el camí ral a Solsona (GR-7). Un plaer de recorregut. FITXA TÈCNICA VALORACIÓ : Proposta diferent que permet explorar la roca del Gegant dormit però especialment el grau de la Drecera. DIFICULTAT : Baixa, encara que cal parar compte amb la baixada de la canal de la Drecera TEMPS : 2 hores 10 minuts LONGITUD : 6 km DESNIVELL : 390 metres ITINERARI CIRCULAR De

La presó del Capolatell des de Llobeta La serra de Busa és una mena de flam gegant envoltat d’esbeltes cingleres. La nata que volta el flam són els esponerosos boscos que el circumval·len. Dalt trobem l'excepcional  Pla de Busa . A principis del segle XIX, en plena guerra del francés aquí dalt es van establir l’exercit d’alliberament espanyol (parlen de 4000 soldats)  i feien instrucció militar per defensar-se dels sanginaris gabatxos. El dia 19 de març de 1812 es redactava a Cadis la primera constitució lliberal - d’aquí apareix el crit popular de Vivala Pepa - però el primer lloc on es va proclamar va ser al Pla de Busa. Una marca digna de constar en el llibre Guinnes. També per aquelles anyades el Capolatell va servir com a presó improvisada per recloure els soldats napoleònics que eran tancats al flan de l’esmentat Capolatell . Un cop estaven a l’altre costat, se’ls retirava el tronc per on havien passat i ja no podien sortir d’aquell racó envoltat de vertiginoses parets pe