Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta Segarra

PELS VESTIGIS DE LA GUERRA CIVIL DE CONCABELLA

Imatge
Fa uns mesos vaig explorar el camp de concentració de Concabella . Els presos del Camp de Concentració es van dedicar a fortificar els turons propers al poble. Avui he anat a posar-hi el nas. Ha estat una descoberta molt interessant. Sempre recordant el temor i el dolor dels presos de Concabella. Aquest dolor justificaria la difusió d'aquests vestigis (trinxeres, búnquer, niu de metralladores, post d'observació, refugis...). FITXA TÈCNICA VALORACIÓ : Proposta molt interessant que ens permet conèixer belles contrades de la Segarra, una comarca que sempre em sorprent. A més hi ha el component de descobrir vestigis de la nostra Guerra Incivil que foren bastits pels presoners del Camp de Concentració núm. 4 de Concabella. Proposta molt complerta. DIFICULTAT : Baixa. TEMPS : 2 hores 8 minuts LONGITUD : 7,11 kilòmetres DESNIVELL : 57 metres Descripció de l'itinerari: Aparquem en el km 12,5 de la carret

ESCLAUS DE LA REPUBLICA: CAMP DE CONCENTRACIO NUMERO 4 DE CONCACABELLA

Imatge
El ministre d'ideologia anarquista - ja podeu veure quina gran contradicció que sols es pot justificar per les dificultats de la guerra civil - Garcia Oliver , ministre de Justicia decretà la creació de Camps de treball  amb la finalitat de "reeducar" als enemics de la II república ( quintacolumnistes , catòlics, falangistes, requetes ,, desertors i posteriorment membres del POUM ). Després va perdre aquest sentit pedagògic. El poble es queixava que sortia millor esser tancat en un camp de treballa amb feines com construir carreteres o fer trinxeres que anar a morir en el front. Així, poc a poc, les condicions de vida dels camps de treball es van anar endurint, especialment quan entra el SIM (Servei d'Intel·ligència Militar) de tendència clarament comunista i influenciat per la URSS. El camp de concentració núm 4 es va establir a Concabella (Segarra). Trobareu molta informació a la revista Sikarra núm. 1 (a partir de la pàg. 97). Interessantíssim article de Jordi O

RESSEGUINT LES STOLPERSTEINES DE LA SEGARRA

Imatge
La revista la Fossa 218 de la Baula em demana si puc localitzar totes les stolpersteines de les Terres de Lleida. Es com convidar a una pastisseria a un gormand. Crec que és una bona ocasió per compartir la recerca amb els companys i ho posa com activitat del Grups de Memòria Històrica del Centre Excursionista de Lleida . Va estar un dia redó. Davant de cada llamborda en Ferran posava les senyeres i deixava un clavell. Llegíem una petita biografia i dedicàvem un moment de reflexió. Crec que va anar molt bé a nivell pedagògic ja que molts veïns no sabien el significat real de les llambordes. Hem d'agrair la col·laboració del grup Fórum l'Espitllera de la Segarra que ens va facilitar la localització i la biografia. Moltes gràcies. Descripció de l'itinerari : Cervera : Primer ens vam desplaçar a la Plaça Major, a l'entrada de la Paeria on hi ha les stolperstienes de Ramon Alsedà Sanou, Miquel Porté Rius i Josep Riera Closa . Localització: coordenades  UTM 31N - ETRS89 35

CAMINAR PER LA SEGARRA: TURO DE SURO (100cims)

Imatge
Fa anys recorrent Catalunya pel GR, llavors era el 7, ara és el GR171 vaig pujar a aquest modest turó segarrenc. Avui hi volia tornar a pujar per completar la llista dels 100 cims de la FEEC . Em pensava que era també el cel comarcal (el cim més alta de la comarca) però resulta que és el tossal de Galutxo. Caldrà anar un dia !!! Sempre m'ha agradat caminar pels comalats (he llegit que els comalats són sexys) segarrencs, muntanyes arrodonides que formen una xarxa complexa de fondalades que no van enlloc. Els boscos residuals, els camps de cereal, les oliveres i els ametllers, el pedruscall, les espones de pedra... i afany de descobrir i estirar les cames. Característiques: Dificultat : Baixa encara que hi ha algun pas sense camí. Cal fer l'itinerari a la tardor ja que es creua molts camps amb cereals que no podem trepitjar. Es pot obviar la pujada al Puig on es va una mica asalvatjadament. Desnivell :  260metres. Distància : 7,8 km Temps : 2 hores 20 minuts Itinerari circular

TRESCANT PEL QANAT DE LA MINA DE VERGÓS

Imatge
Per entendre aquesta entrada haureu de llegir l'anterior PREPARANT LA SORTIDA DE SANT GUIM DE FREIXENET A CERVERA    on explico el repte personal d'en Feliu Izard que vol organitzar una sortida per difondre un dels secrets millor guardats de les terres segarrenques i que en Feliu està traient a l'exterior: La mina que portava l'aigua a l'estació de Cervera .... L'altre dia ens vam quedar a l'era del Reig (3 h.) i vam abandonar el misteriós traçat de la mina amb un darrer pericó per anar a dinar a les Oluges. Vam tornar a l'era i vam continuar buscant i buscant en mig de la boira. Sols és qüestió de mantenir el nivell (566 m.) i passar pels camps de blat que encara està molt petit. Val a dir que arribo a donar tres tombs a la muntanya. Els temps seran aproximats ja que vaig arribar a marejar el GPS. Revolto la vallada que puja al mas del Suau (Clot del Raïc). 3 h 20 min Passo per sobre del bosc de Morros que és un curiós reducte de vegetació natura