dijous, 10 d’agost de 2017

EN EL COR DEL PARC NACIONAL: EL PIC DEL PORTARRÓ

L'atzar em va permetre tenir un dia lliure a la meva estada al refugi Mallafré. Vaig haver de cercar un pla per rentabilitzar el dia. Vaig creure que pujar al Portarró pel vessant del Pallars era una bona proposta que a més podria complementar amb l'ascensió al pic del Portarró.
Un encert doncs els camins per on passa la Carros de foc estan farcits d'excursionistes així que per cercar la tranquil·litat es millor aquest itinerari, encara que també trobareu gent però en la justa mesura.
A més a més, aquest recorregut ens permet fruir d'una de les millors panoràmiques de les muntanyes que formes el Parc doncs està situat en el centre i té prou alçària per gaudir d'una destacada visió.
Característiques:
Valoració: Excursió molt interessant que amb poc esforç podem fruir de valent del plaer de l'alta muntanya.
Dificultat: Baixa. Orientació molt evident doncs anem sempre per sender ben fressat.
Desnivell:  800 metres
Distància: 10 km.
Temps total: 3 hores 15 minuts. 
Descripció feta des del refugi Mallafré des de l'aparcament del Parc caldria afegir dues hores més en total.
Descripció de l'itinerari:
Surto del refugi resseguint la pista que es va bastir quan el dictador Francisco Franco va venir as inaugurar el Parc Nacional de Sant Maurici - Aigüestortes per allà els anys cinquanta del segle passat (1955). Curiosament, sembla que el Parc vulgui amagar la fundació feixista doncs no he trobat per internet cap referència. Que consti que la primera proposta de Parc la va fer la II República 25 anys abans.
El dictador va pujar, precisament, a caçar, i per aquest motiu es va fer aquesta pista que enllaçava l'estany de Sant Maurici amb el del Llong. Diuen, males llengües, que en el Portarró el Generalísimo va provar punteria i va caçar isards. Prèviament li havien lligat alguns exemplars per si Franco errava els trets i, havia un súbdit amagat darrera d'una roca, que havia d'aviar els animals en el supòsit que el dictador no tingués el dia, ell que era responsable de quasi un milió de morts.. També parlen que com la pujada en jeep per aquells coster, darrera anava la Collares, nom amb el que es coneixia a la dona del feixista, Carmen Polo de Franco i no parava de resar demanant a Déu que els hi dones suport en aquest difícil tràngol de pujar al Portarró.
4 min. Trencall a l'esquerra que duu a la vall de Monestero. Continuem per la pista que voreja l'estany de Sant Maurici. Anem en mig d'un bell bosc d'avets.

17 min. Travessem el rierol que baixa de Subenuix.
21 min. Deixem a l'esquerra el sender que puja per la vall de Subenuix.
38 min. Deixem a la dreta el camí que va al refugi d'Amitges i al Mirador de Sant Maurici. Ens anem endinsant per la vall de Portarró.
54 min. La pista, que en alguns punts ja s'ha convertit en un sender, traça unes marrades que podem adreçar.
1 h 14 min. Arribo al Portarró (2424 m. ) on hi ha l'estanyol del Portarró. La pista davalla cap a la vall de Sant Nicolau. Agafo un sender que surt a la dreta.
El corriol va traçant giragonses per pujar amb suavitat encara que la pujada requereix posar-nos-hi de valent.
1 h 44 min. Pic del Portarró (2736 m.) amb una visió dilatada de les muntanyes properes. Destacaria el Gran Tuc de Colomers, el Peguera, el Subenuix, Amitgues, Saboredo ... des d'aquí dalt atalaio també els llacs de Sant Maurici, el Llong, Amitges, Dellui ... tan de plaer a un preu tan regalat... només una mica de suor.
Retorno pel mateix camí però aviat comença a ploure i allargo la passa.
3 h 15 min. Torno a estar al refugi Mallafré (1950 m.).

Per obtenir el trac de la sortida:
Powered by Wikiloc

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada