PERDENT-ME PEL MORMUR

Diuen que a Hillary li van preguntar perquè havia pujat a l'Everest i va contestar amb una lògica contundent: - Perquè està allí. Si el Mormur està també allí cal també pujar-hi encara que no tingui 8000 metres i tot just arribi als 300. La veritat és que els dimecres per la tarda vaig a escalar amb els companys però em van donar "planton" i vaig haver de cercar un pla B. Vaig decidir explorar un  modest turó que s'alça entre Menàrguens i Castelló de Farfanya. Mirant les mapes vaig saber que era el Mormur.
No us espereu una gran excursió. La tarda es fa curta i cal anar ràpid.
La línia horitzontal s'imposa en tot el paisatge només petites ondulacions trenquen la monotonia. Ben aviat albirem el nostre objectiu. Al fons hi destaca el Mont-roig i el Montsec. Però tot té el seu encant si el sabem buscar.

Característiques:

Dificultat:  Molt baixa.

Desnivell:  Pràcticament pla.

Distància:  Uns 5  km.

Inici i acabament: Cruïlla de camins.

Itinerari circular. La tornada una mica amb afany d'aventura. En el croquis està ressenyada l'alternativa que vaig fer i que no és recomanable i la proposta (en blau al croquis). 

Temps total: 1 hora.

 Descripció de l'itinerari:
Aparquem en una cruïlla destacada amb senyalització. Els cartells ens diuen que a l'esquerra, Albesa, davant,  Castelló de Farfanya i a la dreta, Balaguer.
Anem a la dreta, direcció a Balaguer.
3 min. Travessem el riu Farfanya. De fet, no el veiem ja que està cobert de canyissos però sentim corre el seu minso cabal. Poc després ascendim per una pista costeruda i sortim de la vall fluvial que ha dibuixat el riu i anem per un ampli pla. La vista es perd per l'esplanada. Al fons veig, de ben lluny, un tractor que llaura i aixeca pols.
21 min. Estic enfront del tossal de Mormur. Sembla que em trobo en la partió d'aigües entre el Farfanya i el Segre. Prenc una pista cap a uns camps. Aviat la pista esdevé un senderó que em durà fins al cap.
28 min. Assoleixo el cim del Mormur (326 m.). La panoràmica es prou extensa i compensa el modest esforç: Montsec, Castelló de Farfanya amb el seu castell, La Rapida, Vallfogona, una requesta de pobles del Pla d'Urgell, Termens, Lleida, Mont-maneu, Montsant, muntanyes de Prades...
No vull tornar pel mateix camí i prenc carrerany entre matolls que voreja la muntanya per la dreta. Abans d'arribar a un camp llaurat vaig seguint uns pals de formigó que deuen indicar una finca, una gran finca. Vaig cap a ponent.
42 min. Arribo a un camí carreter i vaig a la dreta (error!!). Uns camps de panís s'entestaran en tancar-me el pas i hauré de recordar les pel·lícules de por nord-americanes i passaré entre les panotxes fins sortir a una gran, però gran, granja que estan construint. Serà la megapolis dels porcs. Una sensació molt desagradable. Només són rentables les explotacions pseudoindustrials mentre que els petits ramaders o agricultors no tindran espai per poder viure amb dignitat.. Com us vull estalviar aquesta desagradable sensació en arribar al camí carreter anem a l'esquerra (no a la dreta) i passareu per terra campa que us retornaran al cotxe.En el croquis he marcat el blau el que hauria d'haver fet.