dimarts, 12 de desembre de 2017

DE SALDES A LA PLETA PALOMERA I RETORN PELS GRAUS

Si seguiu aquest blog (-gràcies-) trobareu sortides sempre originals i diferents. Doncs bé avui trobareu una proposta que vaig fer l'altre dia i vaig anar per camí fressat - plena de marques de pintura - i sense gaires problemes d'orientació. És una excursió per urbanites però que em va agradar i aquí us la deixo.
Es tant d'anar que he trobat una descripció ja feta en la pàgina de Saldes que he preferit copiar-la i enllestir la feina.
Característiques:
Valoració: Excursió entretinguda i amb l'encant de trescar pels Graus. 
Dificultat: Baixa 
Distància: 11 km.
Desnivell: 450 metres.
Temps total: 3 hores 30 minuts 
Itinerari circular
Descripció de l'itinerari:
"Sortint de la plaça Pedraforca en direcció al Mirador de Gresolet pel mateix carrer, anireu a buscar la última casa d'aquest anomenada Cal Ballesteros. Seguiu la mateixa carretera pocs metres més amunt on surt una pista de baixada a mà esquerra amb marques grogues que haureu de seguir. Aquesta us portarà fins a la carretera principal B-400 que l'haureu de creuar amb compte i empendre un camí que baixa cap al riu."

Anem seguint marques grogues.
"Primer baixeu pel mig dels camps amb alguna vista de les instal·lacions de les mines de Saldes, tancades el 2008. A l'altre costa, el bosc s'imposa, i a mesura que pugeu, el camí va guanyant categoria, amb un traçat ben definit que passa entre esporàdics camps delimitats per parets. S'arriba a la petita casa de Mas Fred i després a una petita carretera (carretera de l'Obaga)"
Tornarem per la pista que ara deixem a mà esquerra.
"Creueu aquesta carretera i torneu a entrar enmig de camps de conreu abandonats. Després d'un tram de pista, inicieu un camí que puja directament cap al sud. Era un camí que servia per pujar bestiar (camí ramader) sobretot ovelles, cap a les pastures. La ruta creua una pista, passa per sota d'una línia d'alta tensió i continua cap al sud. Es tornen a trobar indicis de camps i entreu en un bosc jove. Després de l'última pujada entrem en un gran pla amb unes extenses terrasses - signe inequívoc d'haver estat zona de conreu: el Pla de l'Espinal-. Tot i que quedi allunyat de la ruta, a l'extrem est del pla, hi ha les ruïnes d'uns corrals que servien per guardar-hi bestiar. Aquesta simultaneïtat d'usos ens porta a pensar que no es conreava cada any degut a l'altitud i que es troba en cara nord. Després d'un any de conreu, probablement es deixava reposar la terra uns anys i s'hi deixava pasturar les ovelles perquè abonessin el terra amb els seus excrements.
La ruta emprèn pistes forestals i dreceres fins enllaçar amb una de les rutes dels Itineraris de Natura de Palomera (marcats amb colot taronja). La pista creua un barranc i continua amb una suau pujada. Entreu en una zona plana: a la dreta, unes pedres indiquen unes estructures que són les ruïnes d'uns altres corrals i una barraca, ja de certa antiguitat; a l'esquerra, alguns camps Novament podeu apreciar aquesta simultaneïtat d'usos, però a una escala molt més petita.
Al final de la pista, puja un nou camí amb fort pendent. És part de la mateixa ruta de la natura. Arribem a un altre pla amb un magnífic mirador cap a les serres del nord, inclòs el Pedraforca. El camí passa pel costat de les restes d'una barraca; es tracta d'una altra petita zona de cultiu. El camí, finalment, arriba a dalt, gireu a l'esquerra pel camí balisat enmig del bosc i, en deu minuts, estareu a la Pleta de la Vila.
Com el seu nom indica, el seu ús tradicional ha estat reunir bestiar. Hi havia un refugi de pastors i extensos corrals. Avui, una part es dedica a un ús més lúdic: un par d'aventura. Per anar a la zona de Palomera, cal seguir un indicador a l'esquerra de la Pleta de la Vila. Primer el camí planeja i apareixen parets a la nostra dreta, també pletes, molt més antigues. A l'altre costat del barranc, es veu el roc de Palomera amb unes estructures d'evident facció medieval. El camí baixa fins al peu de Palomera i un camí una mica perdedor puja fins al poblat. Si pugeu, si us plau, respecteu les pedres! A la dreta s'obre un estret barranc amb unes petites coves que s'han aprofitat, construint petits murs, presumiblement també per albergar animals. Per continuar la ruta, cal tornar a pujar fins a la Pleta de la Vila.
Repreneu la ruta passant per darrera dels corrals de la mateixa pleta i, enfront d'un altre mirador, inicieu la baixada amb unes característiques "S" d'un camí antic. Encara seguiu la ruta de la natura. Entreu en una pista i creueu el torrent per un divertit pont penjant de construcció recent. En acabar la pista, s'inicia el camí que entra a la zona dels graus. És, potser, la part més emblemàtica de la ruta. Entreu en una zona de blocs i pedres d'estranyes formes. A la dreta, es veu un autèntic caos de roques. Passeu cap a una roca amb forma de dit i la ruta gira a l'esquerra.  No obstant això, si aneu a la dreta per un camí més precari, arribareu a un altre mirador, amb magnífiques vistes al Pedraforca i el Moixeró. Continuant la baixada cap a l'esquerra, torneu a enllaçar amb la ruta. Més avall, si mireu al terra, sembla que s'hagin aprofitat les pedres soltes per empedrar el camí i donar-li més solidesa. També veiem camins paral·lels que es van entreññeçant, un altre signe de camí ramader.
Les marques de la ruta de la natura continuen per l'esquerra però la vostra ruta segueix per la dreta. Continua pla pel bosc. Podeu intuir el caos de blocs a la vostra dreta. Finalment, comenceu a veure camps i el camí entra en una pista. A sota, les ruïnes d'un altre corral i, poc després, un pal indicador assenyala la font del Bullidor, una surgència que brolla de les roques i on podeu omplir les cantimplores, si cal. A partir d'aquí, la pista va baixant fins enllaçar amb la carretera de l'Obaga que seguireu cap a l'esquerra per retornar al Mas Fred i desfer el camí fet al principi fins a Saldes."
En passar per la vora del càmping del Pedraforca ens vam extraviar una mica doncs vam tirar carretera avall i havíem d'anar per un camí a l'esquerra en acabar el recorregut. Quan ens vam adonar de la distracció vam tornar per la mateixa carretera a cercar el camí que ens duu al Mas Fred.
Per obtenir el track:


Powered by Wikiloc

dilluns, 11 de desembre de 2017

A LA RECERCA DEL MISTERIÓS CASTELL D'EM PRES

Mira que porto temps per Tuixent i la seva vall i caminant pels seus verals... doncs l'altre dia l'Enric em comenta que prop de Sisquer hi ha les restes del castell d'Em Prés. Això suposa tot un repte pel meu esperit d'aventura i quan tinc un moment em poso a buscar-lo.
La localització no hauria de ser gaire difícil amb les indicacions que us poso aquí. També us tinc de dir que no es tracta d'un castell de pel·lícula com el de Cardona. Ben al contrari, es tracta d'un munt de pedres però que han de tenir igual d'estima com la que tenim a la Sagrada Família de Barcelona. Bé, potser m'he passat una mica. Igualment val la pena fer l'excursió doncs des del castell hi ha una vista superba sobre la vall. S'albira en mig de l'estret de la Farga, el poble de Tuixent i en el faldar del Cadí el poble de Fórnols i de Cornellana que estan curiosament en línia.
Descripció de l'itinerari:
Ens situem en el poble de Sisquer i agafem la carretera que puja al coll de Bancs (La Seu d'Urgell).
A la segona sortida a la dreta (0,8 km.) hi ha un cartell on hi ha un cartell cap a Cal Moll. Agafem la pista.
1,2 km. Passem per davant de Cal Moll.
1,4 km. Granja.
1,9 km. Coll (1225 m.)al peu del turó del Reboller. Ara anirem sense camí baixant cap un petit turó que tenim davant.
Als 200 metres trobem el tossal que hem d'entrar per l'espès espessorall fins començar a trobar els murs de pedra.
Coordenades UTM: 31T  x=375741  y=4678017
Llàstima que estigui colgat d'arbusts. Es pot observar l'entrada estreta a una dependència que hi ha sota d'un petit turó on es trobaria la torre de guaita. A sota sembla que hagi una altra dependència adossada als murs defensius.
Per tenir informació del castell podeu consultar l'Inventari de Patrimoni de la Generalitat

diumenge, 10 de desembre de 2017

VOLTA AL PUI DE FÓRNOLS

Hi ha muntanyes que no són les més alteroses ni les més destacades però de sobte un dia remirant el mapa dius: - Demà hi pujaré. Damunt del poble de Fórnols hi ha el Pui, poc destacat i una mica insignificant, però avui hi he anat a visitar-lo. No m'ha desagradat encara que tampoc diré que sigui la gran excursió.
Característiques:
Valoració: Excursió curta, una matinal.
Dificultat:Baixa encara que bona part es fa sense sender i cap saber trescar per terreny rost. 
Distància: 3,9 km.
Desnivell: 320 metres.
Temps total: 1 hores 52 minuts 
Itinerari circular
Descripció de l'itinerari:
Surto de l'aparcament que hi ha a l'entrada del poble del poble de Fórnols (1287 m.) i agafo el sender que puja al Cadí. Deixa a l'esquerra el dipòsit de l'aigua.
Anem pel sender PR - 226 que trobarem en aquest blog.
El nostre camí duu als antics camps.
5 min. Deixem el camí carreter i agafem un sender que surt per l'esquerra. Anem seguint les marques blanques i grogues.
15 min. Contrafort de la muntanya que ens permet eixamplar la panoràmica vers llevant. Anem contornejant el peu del Pui.
30 min. Collada del Pui (1512 m.) on deixem el sender. De fet el camí no arribar a passar-hi però hi passa pel costat. Molt evident. Deixem doncs el PR-226.
Pujo pel mig del bosc format per pins i boix. Hi ha algun moment que trobo algun corriol que sembla fet en alguna repoblació però una mica tinc de fer anar el sentit de l'orientació que genèricament vol dir saber cercar el millor pas. Com vaig pel vessant nord trobo un dit de neu. En els darrers metres he de superar un tram de pedra.
45 min. Cim del Pui (1581 m.). La veritat és que bona part del cim està envoltat d'arbres i la visió no respon al que jo pensava. Retorno al coll.
57 min.  Torno estar al coll del Pui (1512 m.). Ara pretenc baixar pel vessant oposat. El primer tram és dret però amb cura es va baixant . Hi ha placa-tartera de pedra descoberta per on baixo molt millor del que pensava inicialment. És un terreny diferent i bonic format per roques d'un to vermellós prou interessant.
En la part inferior trobo uns camps que ara romanen erms.
1 h 25 min. Surto a la carretera a Fórnols. Si vulgués podria tornar per l'asfalt però baixaré per la torrentera que tinc davant que veig que s'anomena de la Carrera. Si passeu per sota de la caseta de la toma d'aigua del poble podeu tenir algun problema doncs el camí queda un xic tallat (jo hi vaig passar per aquí). És millor pujar una mica per la carretera, a la dreta, i agafar la barrancada més tranquil·lament. Anem pel barranc deixant a la dreta de la roca de l'Helena per ja hi havia passat fa uns mesos.
1 h 43 min. Surto al camí ral de Tuixent a La Seu d'Urgell  per on passar el GR-7. Vaig a l'esquerra.
1 h 46 min. El GR agafa un trencall a l'esquerra que passa a tocar d'una gàbia amb gossos. 
1 h 50 min. Arribo a la font de Fórnols a l'entrada del poble. Tiro amunt.
1 h 52 min. Aparcament on he començat el recorregut.


Per obtenir el track:

Powered by Wikiloc

dissabte, 2 de desembre de 2017

ZAHORI A LA SEGARRA: HISTORIA DE L'AIGUA DELS TRENS DE CERVERA

Avui feia molt de fred i els companys/es em van dir ahir que no anaven a fer una ferrata de Tivissa que teníem programada perquè feia molt de fred. Jo vaig insistir que mai havíem anul·lat una sortida pel fred ... però malgrat els meus arguments em van plantar. Vaig haver de buscar un pla B; en tinc força al congelador (mai millor dit).
L'altre dia quan vaig netejar el camí de la riera de Vergòs Guerrejat em van explicar una història al voltant del tema de l'aigua per abastir les màquines de vapor de l'estació de tren de Cervera. Em va sorprendre. Li vaig comentar a en Feliu Isard que en sap un niu del tema dels trens a les terres de Lleida. Ja en sabia alguna cosa i havia volgut anar a la mina però no va poder arribar-hi per la vegetació.
Li vaig comentar la setmana passada però estic segur que ja hi ha estat.
HISTÒRIA DE LA MINA:
Resulta que en acabar les obres de la línea de trens de Barcelona a Lleida (1860) es van trobar que calia repostar aigua les màquines de vapor a Cervera i aquest vital element a la Segarra no és massa habitual.
La necessitat mou l'enginy i van decidir dur l'aigua subterrània que corre per la riera de Freixenet i de Vergós Guerrejat. Van captar aquesta aigua i van fer una mina que duu l'aigua a Cervera. El vell dipòsit està encara al costat de l'estació de trens. L'obra es va fer l'any 1864 encara que no tenim gaires més dades.
Quan m'ho explicaven el cap de setmana passat sembla que l'aigua baixava de la Mina cap a Vergós Guerrejat però estic convençut - bé convençut no ho estic mai del tot - que la mina continuava travessant la muntanya amb el mateix nivell fins a Cervera doncs per decantació l'aigua arribava a la capital segarrenca en canvi si la feien baixar avall es trobarien en un nivell més baix i caldria bombejar l'aigua. Fet comprovat sobre el mapa.El tema em genera molts dubtes, aixíque tenia justificada una segona estada per la zona.
Estem parlant d'una mina de força quilòmetres i desconeguda. Si teniu referències històriques més concretes ja m'ho direu, gràcies.
Característiques:
Valoració: Excursió prou interessant encara que buscava una ruta per fer amb l'autocar del Centre però no n'hi ha prou amb la visita de la Mina.
Dificultat: Moderada. La principal dificultat és baixar a la Mina. Primer pel barranc on cal mig grimpar i després per dins del túnel. Llanterna imprescindible.
Distància: 15,98 km.
Desnivell: + 100 metres - 280 metres
Temps total: 3 hores 10 minuts 
Descripció de l'itinerari:
Decideixo fer la travessa amb transport públic doncs la combinació de tren em permet fer la sortida amb relativa comoditat horària. Ara quan a la noia de l'estació de Lleida li demano un bitllet d'anada a Sant Guim de Freixenet i un de tornada de Cervera em pregunta: - Però com anirà a Cervera? (i això que anava vestit de Capità Tapioca) em va sorprendre. Finalment li vaig dir que m'hi portarien. Si li dic que pensava anar caminant igual no s'ho creu i no em dona el bitllet.
De l'estació de trens de Sant Guim (732 m.) vaig cap a ponent fins a la sortida del poble on trobo la carretera L-1003 que baixa cap a les Oluges. Cal esmentar l'edifici de la Cooperativa que és obra de Cesar Martinell. Algun dia hauré de buscar informació al voltant de la magistral obra que va fer la Mancomunitat catalana al voltant del cooperativisme català. Obra truncada per la dictadura de Primo de Rivera. Com sempre després d'un gran avançament, una dictadura espanyola, com ara amb el 155.
6 min. Abandono la carretera i agafo un trencall a l'esquerra cap a Sant Guim de la Rabassa o Sant Guim Vell. Trobo un cartell d'una ruta que s'anomena ruta de les dues valls.
12 min. Abandono el camí que va a Sant Guim Vell per un camí carreter que surt a mà dreta. La veritat que si torno a fer la ruta aniré fins a Sant Guim doncs el camí va a camps de terra campa i cal anar travessant camps encara que ara resten erms.
28 min. Surto a la pista que baixa de Sant Guim Vell a Freixenet. Vaig a la dreta.
33 min. Arribo al llogarret de Freixenet de Segarra (645 m.). Uns metres abans, a tocar de la granja de Cal Posades hi ha la font de Freixenet que està tancada. Sembla ser que d'aquí surt una mina que duu l'aigua al safareig de Freixenet. Aquesta informació quan estic caminant no la sé però ara que m'estic documentant per fer aquesta entrada descobreixo nous detalls.A l'esquerra veig un pont, sota  hi ha el safareig de la font de Freixenet. Surto a la carretera i travesso el poble.
En el terme hi ha altres fonts que ragen amb força com la font de les Branques a Sant Domí o la font de Sant Salvador d'Altadill. Encara hauré d'anar un altre dia a cercar aquestes fonts. Durant tot el recorregut vaig veien pous i cisternes que aprofiten l'aigua que corre subterrània pel fons de la vall.
Travesso el poble de Freixenet
Sobreeixidor
36 min. A la sortida agafo un trencall a l'esquerra. Travesso la riera i als pocs metres agafo un trencall menys evident cap a la dreta. Passo per un tancat amb cavalls.
46 min. Dipòsit d'aigua i una instal·lació que bombeja l'aigua vers els pobles propers.
56 min. Surto a la carretera d'accés al poble de Montpalau. Vaig a la dreta uns metres i agafo una altra pista que surt a mà esquerra.
1 h. 5 min. La pista acaba en un camp. Davant hi ha la granja del Boldú a la que no hi tinc que arribar. Davant trobo una riera a la que tinc de baixar i seguir. Em cal fer un bot d'un metre i mig que suposa que si he de tirar endarrere tindre dificultats.El ressalt és obrat i em sorprent aquest talús al mig de la riera. Baixo per la riera entre vegetació. El talús és bastant alt per la qual cosa no tindré escapatòria lateral.
Finalment tinc un altre ressalt que desgrimparé.
1 h 10 min. Entrada de la Mina (31T  x=363555  y=4614626). L'edifici està ruïnós però si pot entrar amb cura. Abans havia hagut una petita centraleta elèctrica que subministrava llum a la instal·lació (i al poble de Vergós Guerrejat¿?).
Cal baixar a un nivell inferior on hi ha un túnel - llanterna necessària - i arribar fins al canal per on passa l'aigua. Per un costat ve l'aigua de la riera de Freixenet, per un altre surt el ramal que per a mi duria a Cervera i per l'altre, més proper el sobreeixidor que és el més proper.
Segueixo riera avall.
1 h 13 min. Surto a una pista que travesso i continuo per la riera. Als pocs metres trobo el sobreexidor, a mà esquerra (31T  x=363396  y=4614701) que drena les seves aigües a la riera.
Segueixo per la riera que ara s'anomena de Vergós Guerrejat però és la mateixa que la de Freixenet. Vaig per un tram molt agradable entre vegetació de riera. De fet és el tram que vam netejar fa quinze dies.
1 h 23 min. Camí que baixa de Vergòs Guerrejat. Aquest camí del barranc a partir d'aquí s'anomena camí dels Horts.
1 h 30 min. Travesso un camí carreter davant de la masia del Frare. El camí que tira amunt s'anomena camí de la Via i també em duria a Cervera però em vull apropar cap a Montfalcó Murallat. Segueixo riera avall.
1 h 32 min. El camí desapareix. Observo diferents pous. A l'altre costat veig el que segons el mapa seria la Font Vella.
Vaig camp a través trescant per camps de terra camp que ara roman erma.
1 h 40 min. Travesso un camí carreter que es conegut com a Camí de Cervera. A l'esquerra veig una cabana de volta mig coberta per l'herbassar.
1 h 44 min. Finalment surto a la carretera i segueixo barranc avall.
1 h 52 min. Passo per davant del Mas Ribera . No és pas un mas rural doncs tota la seva construcció denota poder econòmic. La meva intenció era pujar a Montfalcó Murallat que està 300 metres amunt (posem-hi 5 min.) però és una meravella de poble i no em podria estar de fer un tomb per dins del recinte murallat i, després, fer un tomb per fora muralla, així que per evitar la temptació decideixo no pujar-hi i agafo el GR-171 cap a Cervera. Aquest recorregut en sentit invers ja el vaig fer farà una vintena d'anys.
Ara em toca abandonar la riera on trobo un altre molí per pujar l'aigua (530 m.) i fer una pujada per una pista que surt a l'esquerra.
2 h 10 min. Arribo al Mas del Suau (600 m.). Està totalment enrunat. Només hi queden les parets que aguanten de miracle. Quan anava amb el tren he vist que prop havia una torre de guaita i he cregut que valia la pena arribar-mi. Travesso terra campa.
2 h 13 min. Torre del Gil o del mas de Suau (612 m.). Com els camps estan erms torno a la pista del GR fent una diagonal a l'esquerra. Davant tinc la via del tren.
2 h 20 min. Arribo al camí ral i el vaig seguint per l'esquerra.
2 h 27 min. Pont sobre la via del tren. Jo vaig per la dreta sense travessar-la però més avall ho faré així que quasi recomano fer-ho pel pont.
2 h 35 min. Bifurcació. Vaig pel camí de la dreta. Vaig pel camí de l'Empedrat encara que actualment està ja asfaltat. Vaig en paral·lel a la via.
2 h 42 min. El camí resulta una mica avorrit. Aquí trobo un pou que guardava aigua i que segurament estava relacionat amb el ferrocarril.
2 h 46 min. A mà esquerra deixo el mas del Rafael amb una comuna (WC) esterior. La casa està protegida per un mur que ens parla de temps de conflictes bèl·lics. Tristament també caura a terra qualsevol dia d'aquests.
2 h 54 min. Travesso l'autovia per un altiu pont.
2 h 58 min. Cruïlla a l'entrada de Cervera. Vaig cap al centre creuant un carrer amb xalets, sobre la cartografia posa Av. Manresa però no trobo cap cartell que em posi el nom. Per què cal posar-ho si tots ja saben el nom? No el posaran per un friqui que va caminant?
3 h 05 min. Antic dipòsit de Cervera a tocar de l'estació del tren.
3 h 10 min. Estació de tren de Cervera (563 m.). De fet no vaig anar al bar del Nord, al costat, i mai vaig tenir la sensació que tothom, en entrar-hi, parava la conversa i em mirava de dalt a baix. Tant ba ser així que vaig fins i tot saludar als contertulians amb un modest bon dia.

Powered by Wikiloc

dijous, 23 de novembre de 2017

EL CAMÍ DE LA MINA DE VERGÓS GUERREJAT

Hi ha dies que vas amb els companys i no saps com acabarà la cosa... i finalment surt un dia rodó. Serà per compensar els dies dolents.
En Joan Vàzquez d'IPCENA ens va dir que en un poble de la Segarra volien arreglar un antic camí que anava des d'una mina que duia aigua fins al poble de Cervera. Aquesta aigua era per subministrar les màquines de vapor dels trens que feien la línia de Barcelona a Lleida passant per Manresa. Aquesta línia  va arribar a Lleida l'any 1860. Ens diuen que el túnel va ser l'any 1864.

Vam començar amb un esmorzar que pagava el poble. No us penseu que era un esmorzar per complir, no, era un senyor esmorzar. Encara que el millor era l'ambient. Es veia que era un poble que anaven tots a una. I allí estàvem nosaltres 5 excursionistes rient i bevent del porró.
Finalment vam baixar a la riera de Vergòs Guerrejat a treballar.
Si he de dir la veritat, la feina ja l'havien fet el dissabte desbrossant el sender en mig de la selva de la riera. Era un camí que anava a tocar d'aquest torrent que ha tingut rubinades com de l'any 2015  l'any 2015 que va causar 4 morts. Poca broma quan s'enfada. Nosaltres amb l'aixada i el rasclet anàvem deixant el terra compacte i aplanat.
Finalment vam arribar a la mina. Vam haver de baixar amb una pila. Allí s'ajuntaven diferents rierols subterranis que duien l'aigua cap al sobreeixidor que és per on va el nostre camí. Impressionant aquest do d'aigua que amaga el subsol de la Segarra. Vaig preguntar molt doncs encara tinc els meus dubtes sobre aquesta vella instal·lació que és una meravella d'enginyeria.
Em comprometo que un altre dia faré el recorregut de la mina fins a la capital de Cervera, i si el recorregut em sembla interessant podríem muntar una sortida en autocar. Ja tinc deures.
Era una feina dura però no perdríem gaires calories ja que a l'hora de dinar un altre cop els segarrencs ens van omplir el pap. Quin bon rotllo amb gent que feia unes hores ni ens coneixíem!!
A la tarda encara vam tenir ocasió de visitar el castell del poble. Per fora fa patxoca encara que l'interior està fet malbé però aquest poble tan ferm està aconseguint rehabilitar-lo.
M'expliquen la guerra que van tenir fa anys contra la Generalitat que volia fer passar l'autovia pel poble d'Estaràs. Amb el temps molts llogarrets van anar sucumbint davant del poder,  però ells van ser forts i resistir. Van saber guanyar a Goliat.


dimarts, 21 de novembre de 2017

CERCANT LA COVA DEL PELADET

L'altre dia vaig comentar al meu Mestre excursionista, en Manel Cortés, que havia trobat una ermita no catalogada al Montsec de Rúbies, Sant Julià. Com no podia ser d'una altra forma em va felicitat però el bon Mestre sempre és exigent i em va manar deures. Feia anys un pastor li va ensenyar una cova que hi havia prop del cim del Peladet, a la que s'arribava per una feixa. Pel seu emplaçament va ser aprofitada durant la Guerra Civil per sojornar als militar rebels. La veritat és que em va picar i així que he decidit anar a explorar per dalt del Montsec de Rúbies per si la trobava. No va ser fàcil Del track he tret la patejada que vaig fer per les diferents feixes que hi ha per la zona. Desesperat vaig para a dinar al cim del Peladet i quan ja havia decidit que acceptaria el fracàs, el millor que podés vaig començar a baixar, i llavors, mig miraculosament, vaig trobar una fita que m'indicada l'inici de la feixa que duia a la cova. Un petit tresor amagat.
A la baixada vaig aprofitar per pintar el GR-1 des de la Portella Blanca fins a l'estació de tren d'Àger.
Característiques:
Valoració: Excursió molt recomanable, doncs ens permet assolir el cim del Peladet un dels menys concorreguts del Montsec.
Dificultat: Moderada. La principal dificultat és el desnivell.
Distància: 14 km.
Desnivell: 1200 metres
Temps total: 3 hores 22 minuts de pujada. La pujada la vaig fer repintant el GR 1.
Descripció de l'itinerari:
Sortim de la cruïlla de la C-12 (que ve d'
Ager) i la C-13 (que ve de Camarasa). Tradicionalment aquesta indret li hem de la Passarel·la doncs sota del pont nou i a l'antiga passera metàl·lica (349 m.).
Agafem el camí que surt a mà dreta amunt. Abans hi havia hagut un cartell metàl·lic però veig que en fer la carretera nova va desapareixer.
Pujo per la pista. És un recorregut que he fet mil vegades.
16 min. Travesso un barranc i poc després agafo una drecera a mà dreta.
26 min. Surto de nou a la pista i pocs metres després agafo una nova drecera, aquest cop a mà esquerra. Tram sense un sender definit ni possibilitat de posar marques.
32 min. Masia Ginesta (540 m.). De jove hi havia dormit en molts ocasions però ara està totalment enrunat. Quina llàstima!! El sender passa pel costat d'un cobert i deixem a l'esquerra d'un dipòsit que fa anys que roman sec. Travesso la pista i pujo per una pista.
35 min. Surto de nou a la pista i vaig a la dreta.
39 min. Trencall a l'esquerra. L'any 2006 el CEL hi va posar un cartell però algun brètol l'ha tret. Encara queda el pal.
54 min. Grau que supera un cingle que resta a la nostra dreta. Pas molt interessant.
1 h 08 min. A l'esquerra hi ha unes balmes, mig amagades, hi vaig a posar el nas.
1 h 19 min. Pedrera de Meià o de Rúbies (845 m.) on es pot veure la ganga de la pedrera on havia  hagut una import extracció de calcàries litogràfiques. Entre les lloses s'hi havia trobat importants restes fossilitzades de peixos, fulles. Les plaques eren aprofitades en el seu moment per les impremtes. Anem per una bella pista.
1 h 31 min. En un revolt a mà dreta, surt recte un sender que seguim.
Anem pel mig d'un bosc obac. Observo que hi ha molts arbres caiguts que ensulsien el camí. La propera vegada hauré d'agafar un xerrac per netejar-ho.
1 h 52 min. Travessem el barranc de Rúbies. Pugem per l'altre vessant. En algun moment sembla que anem en direcció contrària a Rúbies.
2 h Pista. Anem a la dreta i en el proper revolt a l'esquerra, no l'agafem sinó que ens dirigim a un corriol que surt recte de la corba.
2 h 15 min. Cruïlla de camins. Per l'esquerra surt el camí que baixa a la font de les Bagasses. Anem a la dreta per un camí carreter que poc després abandonem agafant un camí que va entre marges.
2 h 27 min. Arribem al poble de Rúbies (1130 min.). La majoria de les cases estan ensuciades. Només roman en peu l'esglesiola en la part de dalt del llogarret. En cal Batlle hi havia dormit, era la casa més important del poble.
En l'esplanada de dalt hi ha un cartell del CEL que indica el camí a la Portella Blanca.
Els primers metres són molt costeruts ja que el camí vell se'l van carregar en una repoblació forestal per allà els anys 80. El corriol és molt pedregós i compromès. Cal anar amb cura.
Finalment arribem al camí vell i el sender es torna humà i es puja sense cap dificultat, traçant giragonses ascendents.
3 h 07 min. Portella Blanca (1404 m.), pas molt important que comunicava els vessants del Montsec de Rúbies. En aquest indret havia hagut un dels emplaçament més compromesos de la Guerra Civil. En un cantó, esquerra, havia les forces sollevades i a la dreta els republicans. Encara es poden veure les trinxeres. He llegit el relat d'un soldat que defensava la posició i explicava que dormia tapat amb 20 pesades mantes.
Vaig a l'esquerra - Front franquista - veig un tram de trinxeres però ara no m'interessa el tema - m'he fet un fart de trescar-hi en altres ocasions - i pujo per la carena.
3 h 17 min. Per l'esquerra surt una petita feixa. Hi ha una fita miraculosa. Baixo per la feixa i trobo l'entrada de la cova.
Coordenades UTM 31T  x=327244  y=4654751
L'entrada és protegida per un mur de pedra. Té una profundidat d'uns quinze metres, encara no. Hi ha una colada prou interessant.
3 h 22 min. Cim del Peladet (1471 m.). Ara us toca comtemplar el Pirineu. Malgrat estigui encara sense neu, segur que fruireu veien el Mont Perdut, Cotiella, Turbó, Posets, Aneto, Serra de Sant Gervàs, Pica d'Estats, Monteixo, Cadí ...
Per obtenir el track:


Powered by Wikiloc

dissabte, 11 de novembre de 2017

EL CAMÍ SECRET DE MONT-REBEI: EL PAS DE LA RÈCUA

Pas de Rècua, encara empedrat
No sé si el meu company Ramon Pach s'enfadarà per divulgar aquest petit tresor, però crec que em sabrà perdonarà a aquest pobre bocamoll. Estic convençut que la democratització de la muntanya és necessària, malgrat això comporti que, per exemple, 100 000 persones (excursionistes¿?) estant  trescant cada any pel congost de Mont-rebei quan fa 30 anys només en passem, a molt estirar, un miler.
Ara és molt trist que 5 persones m'han aturat preguntant-me informació del Congost i de les passarel·les de la Vergonya.
El secret d'aquest sender és que no sempre es pot passar doncs si l'embassament de Canelles no està molt vuit no es pot passar ja que l'antic camí roman colgat per l'aigua com ens va passar el gener del 2016. L'altre dia el Ramon em va dir que hi havia passat. He esperat al primer dia lliure que he tingut per fer el recorregut integral que té entre d'altres avantatges que t'estalvies la pujada a mas Carlets per anar al Congost o per anar a veure les passarel·les de la Vergonya.
Característiques:
Valoració: Excursió molt recomanable. Encara que cal tenir present que només es pot passar quan el nivell de l'embassament de Canelles està molt baix.
Dificultat: Baixa, tot el recorregut es fa per senders.
Distància: 10,3 km.
Desnivell: 700 metres
Temps total: 3 hores 11 minuts.
Itinerari circular
Descripció de l'itinerari:
Surto del nou aparcament de la Pertusa. Crec que és més racional doncs el vell quedava insuficient i tots ens amuntegarem com podíem. Ara ens cal caminar una mica per la pista.
3 min. Aparcament vell de la Pertusa. A l'esquerra hi ha l'encisadora ermita de la Pertusa. Una meravella. Tiro camí enllà. Vaig per GR - 1 que vaig marcar fa molts anys.
11 min. Trencall. Per la dreta surt el sender que va a al ferrata de la Pardina i el sender que pujava al castell de Llorenç. El camí davalla.
19 min. Travesso el barranc de la Pardina i remunto la vallada.
21 min. Restes de la masia de la Pardina (i pensar que de jove hi havia dormit). A l'entrada hi ha un cartell que indica Font. Recordo que el vaig pintar jo amb el Pau Salla, i ja fa molts anys, però encara es manté. De fet la font està a l'esquerra, encara es poden veure la bassa envoltada d'esbarzers però està seca. Seguim un sender de la font prou evident que va passant per antics camps. A la tornada vindré pel sender que passa per davant de la casa. Hi ha força fites i cintes penjades als arbres.
42 min. Una barrancada talla el camí. He baixat per l'esquerra seguint un corriol menys marcat que va baixa a vorejar l'embassament. Després descobriré que és millor pujar uns metres seguint unes fites. He posat unes pedres barranc el pas avall.
El sender va per una feixa a peu de paret molt agradable. Hi ha força arbusts tallats que indiquen que hi ha algú que s'ha dedicat a netejar-lo.
57 min. Arribo a l'alçada de l'embassament i sorprenentment trobo un mur de pedra que recorda l'antic camí que contornejava la cinglera per on baixava. Estic en el pas de la Rècua.
31T  x=307327  y=4659333
Poc després ja veig l'estret del Seguer on hi ha la passarel·la que travessa la Noguera Ribagorçana i que duu a les passarel·les de la Vergonya que hem pogut veure a l'altre costat del riu. Hi ha algun punt que el corriol torna a anar arran de l'aigua i pot quedar negat per l'embassament.
1 h 27 min. Passarel·la que no arribem a travessar. Per pujar a Montfalcó passant per les passarel·les de la Vergonya cliqueu aquí. El camí s'incorpora uns metres abans de la darrera baixada. Pujo pel corriol que remunta cap al congost de Mont-rebei.
1 h 40 min. Enllaço amb el camí per on va el GR-1. Vaig a la dreta per returnar a l'aparcament. Si volés anar a Mont-rebei aniria a l'esquerra.
2 h 06 min. Passo per davant de Mas de Carlets amb el seu monumental roure. Poc després deixo el camí a l'esquerra que puja a la Plana del Lluís. Vaig per la dreta.
2 h 47 min. Mas de la Pardina on enllaço amb el camí d'anada. Faig l'itinerari en sentit invers.
3 h 11 min. Aparcament de la Pertusa.


Powered by Wikiloc