dijous, 23 de novembre de 2017

EL CAMÍ DE LA MINA DE VERGÓS GUERREJAT

Hi ha dies que vas amb els companys i no saps com acabarà la cosa... i finalment surt un dia rodó. Serà per compensar els dies dolents.
En Joan Vàzquez d'IPCENA ens va dir que en un poble de la Segarra volien arreglar un antic camí que anava des d'una mina que duia aigua fins al poble de Cervera. Aquesta aigua era per subministrar les màquines de vapor dels trens que feien la línia de Barcelona a Lleida passant per Manresa. Aquesta línia  va arribar a Lleida l'any 1860. Ens diuen que el túnel va ser l'any 1864.

Vam començar amb un esmorzar que pagava el poble. No us penseu que era un esmorzar per complir, no, era un senyor esmorzar. Encara que el millor era l'ambient. Es veia que era un poble que anaven tots a una. I allí estàvem nosaltres 5 excursionistes rient i bevent del porró.
Finalment vam baixar a la riera de Vergòs Guerrejat a treballar.
Si he de dir la veritat, la feina ja l'havien fet el dissabte desbrossant el sender en mig de la selva de la riera. Era un camí que anava a tocar d'aquest torrent que ha tingut rubinades com de l'any 2015  l'any 2015 que va causar 4 morts. Poca broma quan s'enfada. Nosaltres amb l'aixada i el rasclet anàvem deixant el terra compacte i aplanat.
Finalment vam arribar a la mina. Vam haver de baixar amb una pila. Allí s'ajuntaven diferents rierols subterranis que duien l'aigua cap al sobreeixidor que és per on va el nostre camí. Impressionant aquest do d'aigua que amaga el subsol de la Segarra. Vaig preguntar molt doncs encara tinc els meus dubtes sobre aquesta vella instal·lació que és una meravella d'enginyeria.
Em comprometo que un altre dia faré el recorregut de la mina fins a la capital de Cervera, i si el recorregut em sembla interessant podríem muntar una sortida en autocar. Ja tinc deures.
Era una feina dura però no perdríem gaires calories ja que a l'hora de dinar un altre cop els segarrencs ens van omplir el pap. Quin bon rotllo amb gent que feia unes hores ni ens coneixíem!!
A la tarda encara vam tenir ocasió de visitar el castell del poble. Per fora fa patxoca encara que l'interior està fet malbé però aquest poble tan ferm està aconseguint rehabilitar-lo.
M'expliquen la guerra que van tenir fa anys contra la Generalitat que volia fer passar l'autovia pel poble d'Estaràs. Amb el temps molts llogarrets van anar sucumbint davant del poder,  però ells van ser forts i resistir. Van saber guanyar a Goliat.


dimarts, 21 de novembre de 2017

CERCANT LA COVA DEL PELADET

L'altre dia vaig comentar al meu Mestre excursionista, en Manel Cortés, que havia trobat una ermita no catalogada al Montsec de Rúbies, Sant Julià. Com no podia ser d'una altra forma em va felicitat però el bon Mestre sempre és exigent i em va manar deures. Feia anys un pastor li va ensenyar una cova que hi havia prop del cim del Peladet, a la que s'arribava per una feixa. Pel seu emplaçament va ser aprofitada durant la Guerra Civil per sojornar als militar rebels. La veritat és que em va picar i així que he decidit anar a explorar per dalt del Montsec de Rúbies per si la trobava. No va ser fàcil Del track he tret la patejada que vaig fer per les diferents feixes que hi ha per la zona. Desesperat vaig para a dinar al cim del Peladet i quan ja havia decidit que acceptaria el fracàs, el millor que podés vaig començar a baixar, i llavors, mig miraculosament, vaig trobar una fita que m'indicada l'inici de la feixa que duia a la cova. Un petit tresor amagat.
A la baixada vaig aprofitar per pintar el GR-1 des de la Portella Blanca fins a l'estació de tren d'Àger.
Característiques:
Valoració: Excursió molt recomanable, doncs ens permet assolir el cim del Peladet un dels menys concorreguts del Montsec.
Dificultat: Moderada. La principal dificultat és el desnivell.
Distància: 14 km.
Desnivell: 1200 metres
Temps total: 3 hores 22 minuts de pujada. La pujada la vaig fer repintant el GR 1.
Descripció de l'itinerari:
Sortim de la cruïlla de la C-12 (que ve d'
Ager) i la C-13 (que ve de Camarasa). Tradicionalment aquesta indret li hem de la Passarel·la doncs sota del pont nou i a l'antiga passera metàl·lica (349 m.).
Agafem el camí que surt a mà dreta amunt. Abans hi havia hagut un cartell metàl·lic però veig que en fer la carretera nova va desapareixer.
Pujo per la pista. És un recorregut que he fet mil vegades.
16 min. Travesso un barranc i poc després agafo una drecera a mà dreta.
26 min. Surto de nou a la pista i pocs metres després agafo una nova drecera, aquest cop a mà esquerra. Tram sense un sender definit ni possibilitat de posar marques.
32 min. Masia Ginesta (540 m.). De jove hi havia dormit en molts ocasions però ara està totalment enrunat. Quina llàstima!! El sender passa pel costat d'un cobert i deixem a l'esquerra d'un dipòsit que fa anys que roman sec. Travesso la pista i pujo per una pista.
35 min. Surto de nou a la pista i vaig a la dreta.
39 min. Trencall a l'esquerra. L'any 2006 el CEL hi va posar un cartell però algun brètol l'ha tret. Encara queda el pal.
54 min. Grau que supera un cingle que resta a la nostra dreta. Pas molt interessant.
1 h 08 min. A l'esquerra hi ha unes balmes, mig amagades, hi vaig a posar el nas.
1 h 19 min. Pedrera de Meià o de Rúbies (845 m.) on es pot veure la ganga de la pedrera on havia  hagut una import extracció de calcàries litogràfiques. Entre les lloses s'hi havia trobat importants restes fossilitzades de peixos, fulles. Les plaques eren aprofitades en el seu moment per les impremtes. Anem per una bella pista.
1 h 31 min. En un revolt a mà dreta, surt recte un sender que seguim.
Anem pel mig d'un bosc obac. Observo que hi ha molts arbres caiguts que ensulsien el camí. La propera vegada hauré d'agafar un xerrac per netejar-ho.
1 h 52 min. Travessem el barranc de Rúbies. Pugem per l'altre vessant. En algun moment sembla que anem en direcció contrària a Rúbies.
2 h Pista. Anem a la dreta i en el proper revolt a l'esquerra, no l'agafem sinó que ens dirigim a un corriol que surt recte de la corba.
2 h 15 min. Cruïlla de camins. Per l'esquerra surt el camí que baixa a la font de les Bagasses. Anem a la dreta per un camí carreter que poc després abandonem agafant un camí que va entre marges.
2 h 27 min. Arribem al poble de Rúbies (1130 min.). La majoria de les cases estan ensuciades. Només roman en peu l'esglesiola en la part de dalt del llogarret. En cal Batlle hi havia dormit, era la casa més important del poble.
En l'esplanada de dalt hi ha un cartell del CEL que indica el camí a la Portella Blanca.
Els primers metres són molt costeruts ja que el camí vell se'l van carregar en una repoblació forestal per allà els anys 80. El corriol és molt pedregós i compromès. Cal anar amb cura.
Finalment arribem al camí vell i el sender es torna humà i es puja sense cap dificultat, traçant giragonses ascendents.
3 h 07 min. Portella Blanca (1404 m.), pas molt important que comunicava els vessants del Montsec de Rúbies. En aquest indret havia hagut un dels emplaçament més compromesos de la Guerra Civil. En un cantó, esquerra, havia les forces sollevades i a la dreta els republicans. Encara es poden veure les trinxeres. He llegit el relat d'un soldat que defensava la posició i explicava que dormia tapat amb 20 pesades mantes.
Vaig a l'esquerra - Front franquista - veig un tram de trinxeres però ara no m'interessa el tema - m'he fet un fart de trescar-hi en altres ocasions - i pujo per la carena.
3 h 17 min. Per l'esquerra surt una petita feixa. Hi ha una fita miraculosa. Baixo per la feixa i trobo l'entrada de la cova.
Coordenades UTM 31T  x=327244  y=4654751
L'entrada és protegida per un mur de pedra. Té una profundidat d'uns quinze metres, encara no. Hi ha una colada prou interessant.
3 h 22 min. Cim del Peladet (1471 m.). Ara us toca comtemplar el Pirineu. Malgrat estigui encara sense neu, segur que fruireu veien el Mont Perdut, Cotiella, Turbó, Posets, Aneto, Serra de Sant Gervàs, Pica d'Estats, Monteixo, Cadí ...
Per obtenir el track:


Powered by Wikiloc

dissabte, 11 de novembre de 2017

EL CAMÍ SECRET DE MONT-REBEI: EL PAS DE LA RÈCUA

Pas de Rècua, encara empedrat
No sé si el meu company Ramon Pach s'enfadarà per divulgar aquest petit tresor, però crec que em sabrà perdonarà a aquest pobre bocamoll. Estic convençut que la democratització de la muntanya és necessària, malgrat això comporti que, per exemple, 100 000 persones (excursionistes¿?) estant  trescant cada any pel congost de Mont-rebei quan fa 30 anys només en passem, a molt estirar, un miler.
Ara és molt trist que 5 persones m'han aturat preguntant-me informació del Congost i de les passarel·les de la Vergonya.
El secret d'aquest sender és que no sempre es pot passar doncs si l'embassament de Canelles no està molt vuit no es pot passar ja que l'antic camí roman colgat per l'aigua com ens va passar el gener del 2016. L'altre dia el Ramon em va dir que hi havia passat. He esperat al primer dia lliure que he tingut per fer el recorregut integral que té entre d'altres avantatges que t'estalvies la pujada a mas Carlets per anar al Congost o per anar a veure les passarel·les de la Vergonya.
Característiques:
Valoració: Excursió molt recomanable. Encara que cal tenir present que només es pot passar quan el nivell de l'embassament de Canelles està molt baix.
Dificultat: Baixa, tot el recorregut es fa per senders.
Distància: 10,3 km.
Desnivell: 700 metres
Temps total: 3 hores 11 minuts.
Itinerari circular
Descripció de l'itinerari:
Surto del nou aparcament de la Pertusa. Crec que és més racional doncs el vell quedava insuficient i tots ens amuntegarem com podíem. Ara ens cal caminar una mica per la pista.
3 min. Aparcament vell de la Pertusa. A l'esquerra hi ha l'encisadora ermita de la Pertusa. Una meravella. Tiro camí enllà. Vaig per GR - 1 que vaig marcar fa molts anys.
11 min. Trencall. Per la dreta surt el sender que va a al ferrata de la Pardina i el sender que pujava al castell de Llorenç. El camí davalla.
19 min. Travesso el barranc de la Pardina i remunto la vallada.
21 min. Restes de la masia de la Pardina (i pensar que de jove hi havia dormit). A l'entrada hi ha un cartell que indica Font. Recordo que el vaig pintar jo amb el Pau Salla, i ja fa molts anys, però encara es manté. De fet la font està a l'esquerra, encara es poden veure la bassa envoltada d'esbarzers però està seca. Seguim un sender de la font prou evident que va passant per antics camps. A la tornada vindré pel sender que passa per davant de la casa. Hi ha força fites i cintes penjades als arbres.
42 min. Una barrancada talla el camí. He baixat per l'esquerra seguint un corriol menys marcat que va baixa a vorejar l'embassament. Després descobriré que és millor pujar uns metres seguint unes fites. He posat unes pedres barranc el pas avall.
El sender va per una feixa a peu de paret molt agradable. Hi ha força arbusts tallats que indiquen que hi ha algú que s'ha dedicat a netejar-lo.
57 min. Arribo a l'alçada de l'embassament i sorprenentment trobo un mur de pedra que recorda l'antic camí que contornejava la cinglera per on baixava. Estic en el pas de la Rècua.
31T  x=307327  y=4659333
Poc després ja veig l'estret del Seguer on hi ha la passarel·la que travessa la Noguera Ribagorçana i que duu a les passarel·les de la Vergonya que hem pogut veure a l'altre costat del riu. Hi ha algun punt que el corriol torna a anar arran de l'aigua i pot quedar negat per l'embassament.
1 h 27 min. Passarel·la que no arribem a travessar. Per pujar a Montfalcó passant per les passarel·les de la Vergonya cliqueu aquí. El camí s'incorpora uns metres abans de la darrera baixada. Pujo pel corriol que remunta cap al congost de Mont-rebei.
1 h 40 min. Enllaço amb el camí per on va el GR-1. Vaig a la dreta per returnar a l'aparcament. Si volés anar a Mont-rebei aniria a l'esquerra.
2 h 06 min. Passo per davant de Mas de Carlets amb el seu monumental roure. Poc després deixo el camí a l'esquerra que puja a la Plana del Lluís. Vaig per la dreta.
2 h 47 min. Mas de la Pardina on enllaço amb el camí d'anada. Faig l'itinerari en sentit invers.
3 h 11 min. Aparcament de la Pertusa.


Powered by Wikiloc

dimecres, 8 de novembre de 2017

PASSEJANT PER LA SERRA DE LA GUINEU

Avui he tornat a fer vaga a l'escola. El motiu: No podem tolerar que hagi presos polítics a l'Espanya feixista. Perdoneu que em posa en temes polítics però des de l'estomacada de l'1 d'octubre crec que no he d'estar en un país que és capaç d'ordenar aquestes bestieses. I això que jo mai m'he definit com independentista.
Bé, tornem al tema, doncs sempre que hi ha vaga - i n'he fet força - aprofito per anar a la muntanya. El dia 3 d'octubre vaig poder passar amb enginy els controls de les carreteres. Però avui la cosa s'anava complicant i finalment he hagut de fer la política de peix al cove i he anat a Os de Balaguer i refer un excursió molt interessant. El sender que puja per la carena no és fàcil de seguir i crec que podria ser algun dia un Camí de muntanya.
Característiques:
Valoració: Excursió molt recomanable. 
Dificultat: Baixa, ja que la majoria del recorregut es fa per senders.
Distància: 15,5 km.
Desnivell: 580 metres
Temps total: 4 hora 36 minuts.
Itinerari circular
Descripció de l'itinerari:
Pont sobre el riu Farfanya (396 m.) que travessem. Trobem el cartell cap a l’ermita de Cèrvoles que surt uns 20 metres més endavant on deixem l’asfalt i ens enfilem per la dreta per un coster pendent. Cal anar seguint les nombroses fites ja que el rastre està poc dibuixat.
12 min. El carrerany traça unes marrades per superar un petit grau.
33 min. Arribem a la cova del Foric (555 m.) oberta en un barranc amb una entrada d’uns 2 per 4 metres. Té una llargada de 115 metres de profunditat. Presenta algunes formacions calcàries encara que algunes han estat malmeses per brètols que les han arrancades. Cal entrar amb una llanterna ja que al fons hi ha un pou de 6 metres.
En sortir de la cova hem de prendre un trencall a l’esquerra. Les fites que trobem ens durien a Os Vell, un indret molt interessant, però ens allunyarien de la carena que surt damunt nostre.
Anem seguint un carrerany desdibuixat. Hem de caminar amatents a les fites que anem trobant.
48 min. (sens incloure visita de la cova) sortim a un llom carener que seguim. Més endavant anirem trobant fites i rastres de corriol cada cop més evident.
Com la pujada és feixuga podem anar delectar-nos mirant al nord el poble de Tartareu, el convent de les Avellanes, el Montsec d’Ares i de Rúbies, la serra de Sant Mamet, la serra de Mont-roig i, al fons, els Pirineus amb la silueta de l’Aneto. Encara que si heu pujat en un dia clar la millor visió es cap al sud on podrem veure tota la depressió central lleidatana tancada per les muntanyes de Prades i el Montsant. Atalaiareu un reguitzell de pobles que semblen pivotar al voltant de la Seu Vella.
1 h 13 min. Collada (570 m.) on s’inicia el barranc dels Vilars. Seguim per la carena.
1 h 28 min. Ens incorporem al camí vell de l’Os de Balaguer a l’ermita de Cervoles que puja pel camí de l'Adoratori. A la poca estona hi ha una bifurcació de camins. Anem a l'esquerra deixant el camí que puja a la serra de la Guineu tira carena enllà.
1 h 53 min. Surto a la pista que puja del poble d'Os de Balaguer a l'ermita. Segueixo la pista amunt.
2 h 04 min. Bifurcació. Anem a l'esquerra vers l'ermta. Per l'esquerra surt el camí al Pas per on anirem més tard.
2 h 14 min. Ermita de Cèrvoles.(777 m.) L’ermita té unes grans dimensions. L’entrada està presidida per una renglera de xipresos que ens donen la benvinguda. Sota el campanar d’espadanya hi ha un rellotge de sol. Trobem una acollidora porxada amb un banc de fusta on descansar encarada cap a migdia.
Des de fa un temps vaig descobrir que cal pujar al turó que hi ha davant doncs ofereix una de les millors vistes sobre la plana de Lleida.
2 h 22 min. La Sisquella o Torre de Cèrvoels (818 m.,). Només hi resta la basa de la torre. Al costat hi ha un plafó amb una taula d'orientació prou important. De memòria recorda l'embassament de Santa Anna - al fons -, Sant Quiri, Volteria, Baldellou, la Penya Roja, Sant Salvador de Montpedrós, Montderes, Alfarràs, Almenar, la Serra Llarga ...
Baixo a l'ermita de Cèrvoles i continuo pel camí d'anada.
2 h 38 min. Cruïlla. Un cartell ens indica que a l'esquerra surt el camí a Lo Pas. Anem seguint la pista que en algun moment puc adreçar.
2 h 50 min. Deixo la pista i passo pel costat de la cabana del Gassent i vaig a buscar la planta d'ametller que està situada més alta. Alerta que hi ha un camp que hi ha a l'esquerra que ho sembla.
2 h 53 min. Després de trescar pels camps d'ametllers arribem a un sender que seguim amunt.
2 h 55 min. Lo Pas (887 m.) entre Lo Cogulló, a mà esquerra, i el Tossal del Pas, a mà dreta. Els dos tossals tenen sendes torres, amb la qual cosa són fàcilment localitzables. Vaig anar a l'esquerra per pujar al Cogulló però, francament, no val la pena pujar-hi doncs no hi ha vista panoràmica doncs està embolcallat de vegetació. Així que anem a la dreta per la carena.
2 h 58 min. Tossal de Lo Pas (903 m.). Al costat hi ha un vèrtex geodèsic prominent.
3 h 08 min.  Trobo un senderó que surt per l'esquerra. Com el camí carener ja el conec prefereixo tirar-me per l'esquerra seguint unes fites. De fet vaig baixant pel camí de Lo Pas.
Hi ha un moment que perdo el camí doncs hi ha una bifurcació i decideixo anar per la dreta. Error, era l'esquerra. Primer baixo prou bé, amb una clara direcció a la dreta doncs volia enllaçar amb el amí de l'Adoratori. Finalment miro a l'esquerra i veig per on deu de baixar el sender bo i hi enllaço.
3 h 46 min. Travesso un camí que va pel fons de la vall. Deixo una pista que surt aquí i continuo el corriol.
3 h 52 min. Faig cap a un camp amb ametllers que vorejo fins fer cap a una pista que segueixo per la dreta.
4 h Trencall a la dreta que puja pel camí de l'Adoratori a l'ermita de Cèrvoles. Continuo per la pista.
4 h 12 min. Arribo al fons de la vall i travesso per un pont el riu Farfanya. Poc més avall, deixo la pista que puja al poble d'Os i agafo un camí que segueix el riu.
És un congost modest però encisador. Hi ha una cadena per agafar-se quan baixi molta aigua i han posat 5 passarel·les per travessar el riu amb comoditat encara que l'altra vegada que hi vaig passar el vaig creuar sense tan de ferro i no recordo cap problema. Passo pe sota del poble d'Os que queda a l'esquerra.
4 h 36 min. Arribo al pont sobre el riu Farfanya que hi ha sota del poble d'Os de Balaguer.
Malgrat que l'itinerari no pugi al nucli d'Os de Balaguer recomanem visitar-lo perquè és molt interessant.

Per obtenir el track:



Powered by Wikiloc

dissabte, 4 de novembre de 2017

LES CAMPOSINES - LES TRINXERES DE LES DEVEES (FATARELLA)

Ahir un grup de francesos em van convidar a fer una visita a la Seu Vella. Al matí havien posat unes flores al monument del Liceu Escolar i havien anat al Museu Morera a veure l'exposició de les fotos d'Agustí Centelles referents al bombardeig del 2 de novembre de 1937. Una visita imprescindible per comprendre els terrors de la Guerra.
Es tracta del grup Memoria y exilio de Saint-Gaudens, format principalment per descendents de republicans que van haver d'exiliar-se de l'Espanya feixista. A la Seu Vella els hi vaig parlar de la batalla de Lleida i el Front del Segre.
El dissabte havia d'anar a escalar però la previsió no era gaire bona i vaig decidir, en un darrer moment, retrobar-me amb la colla francesa doncs dona goig veure com ells recorden el seu passat mentre nosaltres sembla que l'hem oblidat.
Hem anat amb el Guillermo Viu a l'ossari de Camposines on ens esperava l'alcalde de la Fatarella i els francesos. Aquí la Chantal ha llegit unes sentides frases recordant els fets de la Guerra Civil des del punt de vista d'algú de fora. Tota una lliçó per aprendre.
Després hem anat a les trinxeres de les Devees on veiem un tram de trinxera i les restes d'un refugi antiaeri; un conjunt prou interessant que desconeixia.
Reflexió final, ahir i avui, m'he sentit molt ben acollit per aquesta colla de descendents de lluitadors per la democràcia i m'ho he passat molt bé. No serà la primera vegada que ens trobarem doncs crec que podem fer moltes coses conjuntament.

dimecres, 1 de novembre de 2017

MONTPEDROS - ERMITA DE SANT SALVADOR DE CASTELLONROI

L'excursió que he fet avui la vaig fer pocs dies després de nàixer la meva filla Alba (1990). Ahir ma filla va tenir un fill, el Quim, - el meu net - i m'ha fet il·lusió repetir la sortida. Tota l'estona he anat parlant amb el meu net i desitjant-li un món millor, i que sigui ben feliç. i noble ...
A casa he mirat la meva llibreta de muntanya i vaig veure que he pujat per la canal del costat. La primera l'anomenaré Canal de l'Alba (a l'esquerra i estreta) i la de la dreta, la del Quim per no confondre'ns. Veure croquis.
Característiques:
Valoració: Excursió sense cap mena d'encant a part del record familiar. Canal del tipus aventurera.
Distància: 3,7 km.
Desnivell: 330 metres
Temps total: 1 hora 47 minuts.
Itinerari circular.
Descripció de l'itinerari:
Deixo el cotxe i segueixo una pista que trobo a mà esquerra.
3 min. Agafo un sender que surt a la dreta. Força evident.
5 min. M'incorporo a un altre camí que segueixo per la dreta.
7 min. Arribo al costat d'una roca característica. Abandono el sender i m'enfilo entre els pins de repoblació forestal. Estic segur que l'any 1990 no estaven tan alts i podia caminar millor. Ara una mica és com anar pel mig de la selva trencant branques doncs els arbres estan molt junts. El problema vindrà quan en preparar els forats per plantar els branquillons van fer uns talussos que cada vegada són més alts i cal cercar el punt feble i havent de fer grimpades de terra descomposta. Si es volgués es podria anar pel camí de baixada que evita el bosc de repoblació i enllaçant per dalt. Tram poc agradable.
25 min. Surto del bosc i ara vaig a buscar l'inici de la canal.
37 min. Inici de la canal que resta molt oberta. Recordeu que la canal de l'esquerra és molt més estreta i va ser per on vaig pujar l'any 1990.
44 min. A l'esquerra veig una petita entrada a una cova. De fet en la canal de l'Alba n'hi havia una altra però la recordo com més explorable. Coordenades UTM: 31T  x=297670  y=4638586.
Hi ha trams on cal pujar per la roca amb  cura i escollint l'indret amb menys vegetació. És una canal d'exploració.
56 min. Surto de la canal. A la dreta hi ha també una entrada d'una cova amb formes corcades de roca vermellosa. M'arribo però no té continuïtat.
Un cop dalt vaig seguint corriols perdedors per la carrasca, amb una certa tendència a anar cap a la dreta.
1 h 06 min. Enllaço amb el camí que faré a la baixada. Vaig a l'esquerra.
1 h 08 min. Arribo a l'ermita de Sant Salvador o Montpedrós de Castellonroi (736 m.) amb una excepcional visió que destaca principalment vers l'embassament de Santa Anna. L'ermita es remarcablement gran encara que només conserva els murs del vessant més septentrionals. Vers al sud resta oberta i tancada per una reixa.
Hi ha el mirador de Sant Salvador vers l'embassament amb una taula d'orientació. A l'altre extrem de la construcció hi ha el camí que baixa a Casllonroi i el que va a Santa Anna per on he anat en altre ocasions.
Reprenc el camí de tornada doncs no vull fer tard. Inicialment tenia pensat baixar pel camí que va a Santa Anna però he vist que faria tard i prefereixo baixar pel camí que dona al sud que coincideix amb el que vaig fer fa 27 anys.
1 h 12 min. Comença la canal de baixada. Recordo que llavors pràcticament no hi havia camí en canvi actualment hi ha un senyor sender on trobo força gent pujant. Hi ha algun pas on cal anar amb cura al baixar. No ho recordava tan compromès.
1 h 24 min. Final de la canal. El sender en lloc de baixar recte gira planejant a l'esquerra evitant entrar en el bosc de repoblació.
1 h 29 min. Arribo a una cruïlla veig un sender que surt a mà esquerra. Hauré d'anar un altre dia a explorar.
1 h 36 min. Ens incorporem a un camí que baixa de la font de Santa Anna. Anem a la dreta.
1 h 38 min. Passo prop d'un aparcament on veig que hi ha un parell de cotxes. Potser és millor començar aquí l'excursió normal al Montpedrós.
1 h 43 min. Arribo a la roca per on m'he enfilat cap a munt. Pujo a la roca (II+) per l'aresta oest, seran un 5 metres com a molt. Penso que li posaria el nom de la roca del Quim i quant sigui gran podem pujar a escalar-la pels altres costats.
Segueixo el camí d'anada.
1 h 47 min. Aparcament (302 m.).
Aproximació:
En el km. 30,4 de la carretera N-230 pujant d'Alfarràs hi ha un trencall que duu a l'embassament de Santa Anna.
0,1 km. Deixem un trencall que va a la base de la central hidroelèctrica. Anem a l'esquerra amunt.
1 km. Aparquem. A l'esquerra surt un camí carreter.

Per obtenir el track:


Powered by Wikiloc

diumenge, 29 d’octubre de 2017

XXIIIè CAMÍ DE MUNTANYA: CAMÍ PLANER DEL MONT-ROIG

Avui ens hem aplegat 125 excursionistes per recuperar un dels camins més interessants, i a la vegada desconegut, que recorre la serra de Mont-roig. Es tracta del que he anomenat Camí Planer que va pel vessant nord de la serra i enllaça l'ermita de Montalegre amb el coll de Porta.
Ha estat una festassa on tot ha sortit redó. Els de SEPAM de Balaguer per dinar ens han fet un arròs amb bolets - que estava de muerte -, el dia ens ha acompanyat, amb manigua curta i estant a finals d'octubre i el camí és una meravella doncs ens permet atalaiar les muntanyes del nord (Montsec i al Pirineu el Montseny de Pallars).
Dissabte una colla van fer la neteja del camí i avui les famílies amb els infants han acabat la feina. Erem nou el dissabte: En Modesto, en Joan Nadal, en Ferran Pera, en Paulino Grau, en Antonio Cots, en Josep Sierra, en Lluís Taberner, en Santi Sero i jo. Avui també ha fet feina el Ramon Pach que ahir no va poder venir doncs divendres ens havia deixat la seva germana.
Hem posat dos cartells al començar el camí. Han estat dissenyats i fets pel Santi que és un artistàs. Ja veieu un equip senzill per eficient que han fet la primera obra pública de la República catalana amb tota la voluntat del món.
Característiques:
Valoració: Excursió molt interessant que pot esdevenir una gran clàssica de la zona.
Dificultat: Baixa si seguim integrament el camí de la carena. Si baixem pel canal de l'agulla dels Pelats caldria considera l'itinerari com dificultat mig-alta.
Distància: 5 km. - 5,4 km.
Desnivell: 100 metres - 189 metres
Temps total: 1 hora 35 minuts - 1 hora 47 minuts.
Descripció de l'itinerari:
Ens arribem a l'ermita de Montalegre (868 m.), l'autèntic far de la serra de Mont-roig, que s'atalaia des de mig món. Baixem per la pista per on hem pujat - si ho hem fet en cotxe.
3 min. Trobem el cartell del Camí i agafem el camí Planer que surt a mà dreta. Passem per unes carrasques que tancaven el camí i vam haver d'obrir amb la motoserra. El camí com indica el seu nom va planejant pel vessant obac de la muntanya. En alguns trams es pot observar una base ben ferma de pedres que ens explica - si sabem escoltar el llenguatge de les pedres - que anem per un camí prou antic i important doncs enllaça l'extrem de ponent de la serra de Mont-roig fins l'Extrem del Pletiu en l'altre costat.
45 min. Arribem al coll de Porta (824 m.) que constitueix la porta d'accés en el centre de la serra de Mont-roig que està formada per una imponent cinglera encara al sud. Anem a la balconada que mira oberta al migdia on podem veure tota la plana de les Terres de Lleida amb les muntanyes del Monteró i el castell de Llorenç.
Un cop al coll tenim tres opcions: Tornar pel camí per on hem vingut, anar per la carena - la millor opció- o continuar per la pista que va pel vessant sud. Camí llarg.
Així que tirem per la pista a la dreta - que passaria pel peu dels cingles de la muntanya.
Als 100 metres agafem un sender que surt a mà dreta, marcat amb una fita. agafem el sender de pujada. Anem guanyant alçària. Aquest camí fa uns anys no existia i baixàvem tots com podíem però amb el temps s'ha anat fressant doncs molts excursionistes el fan anar.
1 h 15 min. Arribem a la Pala Alta (950 m.) el punt més enlairat de la serra de Mont-roig. Els dies de boira persistent al Pla és una meravella pujar-hi doncs generalment els núvols hi queden retinguts per la muntanya i forma un encisador mar de núvols de cotó on sembla que t'hauries de poder tirar.
Ja veiem al fons l'ermita de Montalegre que és on acabem la nostra ruta (20 min més). Però nosaltres us proposem una proposta ben diferent. Seguim la carena cap a ponent.
El camí baixa a la Pala dels Pelats (segona cota més alta de la serra però el camí no hi passa pel cim).
1 h 21  min. En la següent baixada cal estar amatents doncs per l'esquerra surt un corriol a l'esquerra. Ens situem en un collet. Davant tenim l'agulla dels Pelats on pugem per fruir d'una de les visions més captivadores de la cinglera del Mont-roig que veiem lateralment.
Baixem de l'agulla i baixem per una canal dreta on hi ha tres trams amb cordes que es baixen amb relativa facilitat.
1 h 32 min. Cruïlla de camins. Estem a tocar de la pista però agafem un sender que surt a la dreta, cap a l'ermita.
1 h 39 min. Arribem a un collet i en pocs minuts tornem a estar al camí principal que baixa de la Pala Alta.
1 h 47 min. Ermita de Montalegre on hem començat la travessa.